Catàleg de l'exposició, comissariada per l'historiador de l'art Narcís Selles al Museu Memorial de l'Exili que recupera la figura del pintor olotí Virgili Batlle Vallmajó (1915-1947) vinculat al moviment llibertari que va produir tota la seva obra coneguda en terres de França. Virgili Batlle va patir les penalitats de l'exili, però l'experiència de l'èxode li va donar l'oportunitat de conèixer nous corrents estètics presents en la terra d'acollida i dels quals possiblement mai no hauria tingut notícia si hagués restat al seu país d'origen. Uns corrents que van inspirar la seva obra com a pintor, la qual mai no va pretendre donar un testimoni directe de les vivències dramàtiques que va patir com a expatriat, sinó que, enfront de la misèria i les penalitats quotidianes, va optar per crear un món plàstic fet d'ordre, puresa i idealitat. De tots els autors refugiats que s'acabaren instal·lant a Tolosa de Llenguadoc, àdhuc dels que hi vivien de temps, i també dels artistes que n'eren originaris, Virgili va ser el que va arribar més lluny en el terreny de la recerca plàstica. I també fou dels més discrets a l'hora de mostrar públicament la seva obra. Sota la inspiració de l'art concret i de les avantguardes constructivistes i neoplàstiques, Virgili Batlle es va convertir en un dels primers artistes nascut a l'Estat espanyol a dur l'abstracció geomètrica a una essencialitat extrema. Les seves pintures més interessants aspiren a construir un univers primordial de formes i colors, les quals opugnen l'accidentalitat feixuga d'una quotidianitat repleta de constrenyiments, desraons i patiments. Unes obres en què la construcció d'una nova realitat estètica podria interpretar-se com l'expressió simbòlica d'una voluntat utòpica, d'una aspiració a una societat alternativa.