Sala Isern, AntoniToni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d'un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduirse en el gènere de l'autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d'un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l'Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010), fins ara la seva última novel·la, parteix d'un intent de reviure el paisatge físic i humà de l'adolescència. Ara, amb els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat, s'incorpora al catàleg d'Empúries.«Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín». Així es presenta el protagonista d'aquesta novel·la, que ens parla del curs que pren la seva vida a partir del moment en què, als divuit anys, el seu amic és víctima d'un accident. Amb un nucli reduït de personatges -l'amic mort i els seus pares, l'amo del bar i la seva filla, el repartidor de refrescos- que es mouen en uns pocs escenaris urbans -la fàbrica abandonada, el bar, el cementiri, els carrers de la ciutat-, Toni Sala construeix una gran història, corprenedora i desolada, i ens l'ofereix amb un estil incisiu com un bisturí. La crítica ha considerat Pere Marín com una de les millors novel·les catalanes de la dècada dels noranta.